Publicacions

El volum el formen vuit capítols temàtics, encapçalats per una presentació històrica que repassa evolutivament els diferents apartats que configuren el bloc. Seguidament, un conjunt de fotografies va il·lustrant les seves facetes ordenades temàticament i, dins d’aquest, per dates. Els peus de fotografia situen en l’espai i en el temps l’esdeveniment fotografiat, i també dins del context històric immediat. Altres entrades textuals capten el relleu d’un element concret, el qual es presenta més detalladament.

A més, els punts de situació que assenyalen edificis i llocs d’una panoràmica ajuden a situar el lector espacialment. Els capítols són els següents: els carrers i les places endreçats per barris, les festes i tradicions ordenades d’hivern a tardor, els transports privats i col·lectius, les escoles públiques i les privades, les associacions culturals i de lleure, les institucions i fets històrics, el món del treball, des dels oficis tradicionals a la indústria i el comerç i, per últim, un capítol dedicat als serveis públics i privats.

El llibre recull imatges de la Festa Major de Gràcia des de l’any 1942 fins al 1962 i forma part de l’arxiu dels fotògrafs Ramírez. Joan Ramírez i Sagarra i Joan Ramírez i Vallhonrat van fotografiar durant molts anys la vida social, cultural i esportiva de la Vila de Gràcia, i aquest primer llibre ens obre la porta a un llegat de més de 60.000 negatius de fons documental de la família Ramírez.

La guerra civil ha estat un capítol negre en la història contemporània del nostre país. Però durant molts anys la informació que es va transmetre va ser manipulada pels vencedors. L’altra història va ser callada, bé per la por de la repressió, bé per l’intent d’oblidar d’una gent que ho va passar molt malament. Els refugis i els bombardeigs són una part d’aquesta història silenciada, però són uns fets que no tenien parangó: l’atac, el bombardeig sobre població civil indefensa. Una cosa per a la qual la gent no estava preparada i que, per més anys que han passat, continua sense estar-ne.

Després d’Espanya, els bombardeigs van afectar, durant la segona Guerra Mundial, primer les poblacions d’Anglaterra i després poblacions d’Alemanya, per acabar finalment destruint dues ciutats senceres al Japó amb dues bombes atòmiques. Els atacs sense justificació sobre població civil han continuat, fins arribar recentment a l’antiga Iugoslàvia i a l’Iraq. Han passat gairebé setanta anys des dels bombardeigs d’Espanya i es continua encara massacrant la població civil d’una manera preventiva. Aquesta és una de les raons que van incentivar la investigació que teniu a les mans en forma de llibre: mirar d’ajudar a saber i entendre quins són els efectes i conseqüències dels atacs aeris.

“Gràcia, temps de bombes, temps de refugis” recull el testimoni d’un gran nombre de veïns i veïnes de la vila que van viure en primera persona i en la seva pròpia pell aquells esdeveniments i que van treballar en els nombrosos refugis que es van construir en el subsol gracienc després del primer bombardeig i, pràcticament, fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El llibre inclou també altres documents, entre els quals destaquen plànols i fotografies dels refugis i de la posició antiaèria del turó de la Rovira i, sobretot, l’informe secret de l’exèrcit feixista italià sobre l’atac a Barcelona la nit del 13 de febrer de 1937: sis pàgines que expliquen l’objectiu del primer bombardeig sobre la població civil de Barcelona i com es va fer tota l’operació.

Antoni Rovira i Trias va ser arquitecte municipal de Barcelona durant l’última meitat del segle XIX. Entre les seves intervencions a la ciutat, destaquen alguns dels mercats més importants, el Museu Martorell de Geologia o la Font de les Tres Gràcies en la plaça Reial. Malgrat haver guanyat el concurs de projectes per a urbanitzar el pla de Barcelona, el Govern central es va decidir pel conegut Pla Cerdà.

Sant Medir –conegut com el sant de les faves–, les colles, la seva història i el seu monument, l’ermita, el “rovell” de la festa, Sant Cugat del Vallès, els símbols relacionats amb el romiatge, Sant Medir en la literatura i el auca de la festa, més una bibliografia, són alguns dels àmbits temàtics d’aquest llibre, dedicat a les persones que han fet possible la festa des dels seus inicis.

Gràcia: de rural a urbana. Història d’un territori ens aporta les claus que ens permetran comprendre, mitjançant l’anàlisi del passat, la Gràcia d’avui. Sempre des del punt de vista territorial. Els límits, les vies de comunicació, els torrents i les rieres, les parcel·lacions, l’edificació, la difícil connexió amb l’eixample de Cerdà, el caràcter residencial, les petges deixades per la dictadura i, finalment, el nomenclàtor. Nomenclàtor presentat d’una forma original per tal que puguem entendre quins són, però sobretot, com són, a què responen i com canvien els noms dels nostres carrers i places, els nostres topònims.

En resum, un seguit d’elements explicats a fi que es pugui entendre l’apassionant trànsit d’un espai rural i agrícola a una Gràcia totalment urbanitzada, en un període de temps relativament breu del segle XIX, que ens deixa un urbanisme molt particular i que fa de Gracia un indret molt especial. Un procés que comença en una Gràcia perifèrica i que l’acaba situant en el centre geogràfic de la nova ciutat de Barcelona que es desenvolupava al mateix temps.

Amb la lectura d’aquest llibre, graciencs i forasters coneixeran millor Gràcia, les formes i els espais interiors. Hauran fet un viatge a través dels elements explicatius dels canvis territorials. Ras i curt: la comprensió del territori. Del territori de Gràcia.

Gràcia és, formà a l’ombra del Convent de la Mare de Déu que porta el seu nom i que així la batejà. Durant els segles XVII i XVIII s’anaren establint masies i cases senyorials, construint un territori rural condicionat per les nombroses rieres de l’entorn, amb conreus i horts.

La població es dedicava a les activitats agrícoles i ramaderes. Ens l’hem d’imaginar esquitxada de masies rodejades d’ametllers, oliveres, figueres, garrofers, bosc, vinya i camps de conreu de cereals, i amb porcs, ovelles, cabres, coloms, gallines, oques.

La vida seguia el calendari agrícola, tant per a la feina corn respecte a les festivitats que s’organitzaven en el decurs de l’any: Sant Isidre, la Mare de Déu d’Agost, que atreien habitants de la resta de pobles del Pla de Barcelona. Part de les propietats eren cases senyorials, pertanyents a famílies benestants de Barcelona, que les empraven com a residència d’esbarjo i de repòs.

A partir dels primers anys del segle XIX, amb la creixent industrialització, les masies aniran parcel·lant i urbanitzant les seves terres. En moltes ocasions seran enderrocades. Només algunes d’elles han perdurat fins avui.

Les masies de Gràcia, Vestigis d’una ruralia històrica presenta les masies, torres d’esbarjo i cases senyorials que conformaren l’entorn rural de la vila i exposa la forma de vida en aquest ambient i a través del temps. S’hi descriuen les masies de Gràcia -les enderrocades i les que encara ens queden-, quant a l’edifici, la seva situació i el seu entorn, els seus terrenys, la història dels seus habitants, els seus usos, i l’estat actual i la seva utilització si encara resten dempeus. També s’ha intentat conèixer el perquè de la trama viària actual, fruit de les parcel·lacions de les terres de les masies, i d’alguns topònims vigents.

Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch és més que un simple homenatge al senyor Buch, si no que és part de la seva obra, la continuació d’una tasca que ell va començar i que, com moltes obres d’historiador, no té final. Aquest llibre representa la recuperació i la posada al dia dels seus vells i constants apunts sobre les places, l’actualització de les dades i el tancament provisional d’un tema en constant evolució. En el present llibre trobareu les anècdotes que envolten aquests populars espais graciencs vestits amb la més rigorosa recerca històrica sobre la seva evolució urbanística i sabre la història dels edificis que s’hi poden o s’hi van poder trobar.

Seguint el mestratge del senyor Buch, hem volgut fer un llibre de contingut seriós, però de lectura agradable i distesa que pugui atreure qualsevol persona que, com nosaltres, estimi el seu entorn urbà i estigui interessada a saber com el van crear i gaudir els nostres predecessors. Dins de l’entramat urbà, les places representen aquell lloc de trobada amb els altres ciutadans, l’aire lliure, la cultura, l’esbarjo, el joc, el ball, etc. És per això que són tan importants dins de la sempre congestionada Gràcia, que les ha convertit en els seus espais vitals més apreciats.

Aquest llibre només té la pretensió de donar a conèixer, una mica més, la singular història d’un barri, sovint desconegut per la majoria de ciutadans de Barcelona, que tenen Gràcia com un ens únic i uniforme.

Malgrat l’orgull de tot gracienc de ser-ho, com jo mateix, no puc oblidar que hi ha una part de la vila, el barri de La Salut, que és “la meva part”, que és el meu tros de Gràcia i que desgraciadament, amb massa freqüència és una part ocultada a la resta d’habitants de la ciutat.

Tot el que passa al Park Güell passa a Gràcia… però també a La Salut; tot el que passa a la plaça Rovira passa a Gràcia… però també a La Salut; tot el que passa a La Salle passa a Gràcia… però també a La Salut; tot el que succeeix al C.E. Europa és a Gràcia, no obstant això, també a La Salut. I. així. Podríem seguir amb molts més exemples.

Som graciencs i, com queda dit, amb orgull. Ara bé, també es tracta, a més, de reivindicar que existeix el petit tros de territori anomenat barri de La Salut, amb gairebé cent quaranta anys d’història que, com tots, té dret a què se la conegui amb una mica més de profunditat.
A les pàgines d’aquest llibre trobarem entitats, personatges i fets que potser fins ara atribuíem genèricament a Gràcia sense ubicar-los espacialment dins de la nostra vila.

El meu desig és, senzillament, donar a conèixer un lloc, La Salut, a tots aquells que estiguin interessats a saber una mica més de la múltiple composició de la ciutat de Barcelona.

Somnis de reestrena, Història dels cinemes de Gràcia es remunta al primer quart del segle XIX, amb un espai teatral antiquíssim situat una mica més amunt de l’actual plaça Rovira, el Tívoli gracienc, i arriba fins avui mateix deixant constància del darrer complex multisales del cinema Bosque. Totes i cadascuna de les sales de les quals s’ha trobat constància hemerogràfica i/o en la memòria popular, queden reflectides en aquesta obra que barreja el record particular de l’autor, amb les imatges que gairebé tothom conserva de les mateixes tardes de cinema, tardes o nits de somnis, estones de satisfacció, humor, angoixa o enamorament.

L’obra inclou, també, les dades necessàries que permeten disposar, per primera vegada, d’una recopilació exhaustiva de la riquíssima història dels cinemes graciencs, del seu extens nomenclàtor, de la seva arquitectura, de la seva evolució amb el pas dels anys, de les seves característiques tècniques, del balanç; de les programacions ofertes, de les altres destinacions socials, polítiques o artístiques dels espais, dels homes i de les dones que n’han estat protagonistes, etc. Una crònica sentimental, en definitiva, amb la qual molts es poden sentir identificats i una eina d’utilitat per anar reconstruint a poc a poc la història col·lectiva de Gràcia.

Pregoners, perquè les publicacions de Gràcia al llarg del gairebé segle i mig d’història reflectit en aquest llibre, han estat la veu amplificada dels sentiments d’un poble, d’uns col·lectius humans i d’unes entitats. Vila, perquè en el decurs dels primers trenta-un anys del període que s’aborda, Gràcia fou independent per llei i després ho ha estat i ho és per convenciment. Lliure, perquè Gràcia ha donat molt altes proves de defensar-la aferrissadament sempre que ha estat amenaçada. Lliure, també, en homenatge a tants graciencs i gracienques que, víctimes d’un extremisme o altre social o polític, han pagat preus molt elevats per divulgar-la i aplicar-la en la seva quotidianitat.

Pregoners d’una Vila Lliure repassa la història de les principals publicacions que han conviscut amb la gent de Gràcia des d’aquelles pioneres, “El Eco de Gracia” i “La Legalidad”, de 1866, fins als títols més contemporanis, que han mantingut la flama encesa de la comunicació local. Capçaleres d’informació general, polítiques, d’humor, religioses, revistes i butlletins d’entitats i de seccions, almanacs, guies, divulgadors de l’esport i del món de l’espectacle, etc. … Igualment, el llibre inclou una àmplia relació de títols dels quals l’autor ha trobat constància hemerogràfica concreta o referència documental prou clara. Són moltíssims, des de les grans capçaleres fins al més modest butlletí de la més petita engruna d’una associació que, en algun moment, va posar sobre bocins de la seva vida.

Gràcia, a l’ombra dels seus rellotges és un recull de petites històries, anècdotes i vicissituds de les masies i edificis que disposen, o tingueren en altres temps, rellotges de sol i de campanar a la seva façana.

Coneixedors de la feina d’Albert Billeter, important rellotger suís que va viure i treballar a Gràcia, vàrem pensar que seria interessant investigar si aquest fet era purament i senzillament casualitat o bé, sí, per contra, s’havia instal·lat aquí gràcies a l’existència d’una tradició rellotgera. La recerca i troballa de diferents fonts ens van permetre anar recollint la informació per arribar a escriure la seva biografia completa i redactar l’estudi que ara us presentem.

Sense intenció d’elaborar una nova història de Gràcia hem aplegat aspectes inèdits o poc coneguts del fet social, cultural i arquitectònic de la vila de Gràcia i per aquest motiu, agafant com a fil conductor els rellotges graciencs, hem esbrinat curiositats dels propietaris, institucions i edificis que els tingueren en hostalatge i que ens permeten conèixer la crònica més recent.

A les acaballes del segon mil·lenni de l’era cristiana hem volgut donar una mica de protagonisme a aquest estri familiar, el rellotge, que des de la seva privilegiada talaia ens marca, discretament, el ritme imparable de les nostres relacions socials, laborals i humanes.